Sóc satèl•lit del teu cel, que vol assecar les teves llàgrimes
el sol que enllumena les teves nits en vela
la veu que posa lletra en la teva llunyania
la veu que ens aproxima tan lluny i, alhora, tan a prop.
Algunes nits transito per les teves golfes
deixant en l'anaquel de la teva finestra
desitjos pasionales mentre dorms
en aquestes nits, vigilant dels teus somnis
passeig els meus ulls pel teu cos en lluna de plata
blanca pell adornada per dos canelobres de llum
que il•luminen la plana deserta de la teva vall
llombrígol rialler de vida.
Els meus ulls segueixen la dansa en ombra
projectada pels teus ornaments de llum
fins a perdre's en la ribera del teu giravoltada frondositat..
Quan despert
veig el teu rostre de plata
somriure al dia.
Queda't amb mi
va respondre la Pluja
assecant-se les seves llàgrimes.
