és quan crido en silenci el teu nom.
Abans del teu últim pensament d’avui
abans que el teu somni et venci
caiguis somiadora en braços de Morfeo
deixa'm un lloc amagat en la teva ombra.
Abraçaré la petjada del teu cos adormit
il-luminat de petites llums
on es reflecteix el teu sexe
sendera de formigues al teu sauce plorós.
Llaminadures en els meus llavis
estels als meus ulls
laberint camí
quan despertes el meu somni.
Tot un silenci entre nosaltres
silenci per el teu cos nu
aixi, en aquest lloc
és quan et penso
quan et veig
como ara mateix et veig
amb els ulls tancats, tremolosa
recordant i repasant
aquest joc ple de frisances.
Quan despertis
trobarás un petó de mar
dibuixat en el teu coixi
la nau dels meus llavis
per a silenciar el teu murmuri.
Un petó de mar
suau i tou com un nuvol blau
com la petjada del teu cos.
5 comentarios:
Boniques paraules que expresan un dolç sentiment.
Et felicito.
Molt bonic el teu poema, tot i estar en català, ho he pogut traduir gràcies al traductor que tinc en el meu blog, els versos estan dibuixats amb paraules càlides, amb pinzellades profundes de sensualitat i desig, sincerament, m'ha encantat el teu post, molt més que la imatge.
Un petó.
¿Cómo encontar un beso de mar?
Besos (de aire)
Y lo encontré
dibujándome los labios,
perdiéndose en mi piel...
Precioso.
Un beso.
Cuando despierte
encontraré un beso de mar
dibujado en mi almohada?
Publicar un comentario