Sóc satèl•lit del teu cel, que vol assecar les teves llàgrimes
el sol que enllumena les teves nits en vela
la veu que posa lletra en la teva llunyania
la veu que ens aproxima tan lluny i, alhora, tan a prop.
Algunes nits transito per les teves golfes
deixant en l'anaquel de la teva finestra
desitjos pasionales mentre dorms
en aquestes nits, vigilant dels teus somnis
passeig els meus ulls pel teu cos en lluna de plata
blanca pell adornada per dos canelobres de llum
que il•luminen la plana deserta de la teva vall
llombrígol rialler de vida.
Els meus ulls segueixen la dansa en ombra
projectada pels teus ornaments de llum
fins a perdre's en la ribera del teu giravoltada frondositat..
Quan despert
veig el teu rostre de plata
somriure al dia.
Queda't amb mi
va respondre la Pluja
assecant-se les seves llàgrimes.
10 comentarios:
Els ulls dibuixen el cos
la boca pinzell el somriure,
els somnis dansen al compàs de la veu,
reflectint la lluna en el melic,
mentre el cos camina il luminant
adorns de felicitat i somriures.
Molt bell el teu poema, em quedo assaborint els teus versos, un plaer estar al teu bloc, llegint les teves paraules, em quedo entre elles ...
Un petó.
Hola Manel
Por lo poco que entiendo de catalán puedo decir que me gustó mucho tu poema, por suerte también escribes en español.
Besos borrascosos
Un poema precioso, lleno de matices. Todavía no leo muy bien el catalán pero, se adivina tu sensibilidad entretejiendo el paisaje...
Manel gracias por traducírmelo en mi blog, se me habían escapado detalles preciosos...
Quédate conmigo
ya he secado
mis lágrimas.
Besos borrascosos
Es un poema molt bonic,
ple de poesia,
ple de sentiments,
ple de carícies i petons...
M’agrada, com tu.
Mil petons fets carícies.
No tienes un nuevo post pero es agradable volver a leer el que tienes, estaré pendiente por si publicas.
Un beso.
Hola Manel,
És preciós.
Una abraçada
Hola Manel; siempre tienes mi voz escrita, aunque no te escriba, en la luna, aunue esté escondida.
Besos
Gracies per "visitar-me" i pel teu comentari.
He llegit el teu escrit, i he plorat...com tants cops entre els meus "sospirs"
Una abraçada
lali
Molt maca.
"Queda't amb mi
va respondre la Pluja
assecant-se les seves llàgrimes".
A mi fa un temps em van dir: Pluja, de tant vaig plorar. Ja me contaràs que o qui t'inspira això.
Et volia dir que ahir al tornar de ioga estava cansada i em vaig estirar a llegir el primer conte del llibre que recomanes de Sepúlveda i em va encantar. Había llegit el segon perquè era més curt i no em va agradar tant com aquest del tressor amagat, és genial, encara que algunes palaules que fan servir en aquelles terres no les entenia però al final li agafar el truquillu.
Bon cap de setmana Manel.
Publicar un comentario