va deixar pas al bassal
deixant la teva petjada sobre la sorra del parc
el mateix que amaga les nostres ombres en la nit .
En l'estany, desapareguts els seus petits velers manuals,
tremola l'aigua acaronada pel vent proletariat
sang de la seva sang
carn de la seva carn.
Retrocedeixo els passos que ahir em vas regalar
sota el salze plorós del nostre jardí Luxemburguès
Rosa vermella aroma de revolució d’un temps
L'aire, assota l'aigua que acomiada la font de Médicis,
ventant el meu rostre camí del Boulevard de Sant Michel
comunas, avalots, llambordes
llibreria de vell, Gibert Jeune.
Adéu a la festa, artistes de tercera fila
marginació, fred, alcoholisme, prostitutes
Cafè de Flore, famolencs escriptors
“Escenas de la vida en Bohemia”
Xuclo l'aire del teu adéu, aules tancades sense maig,
roserar perdut
com la enrogida i grisa Sorbona en el temps
cases entramats, façanes inclinades
carrers du Chat qui pêche.
Xop, dia de pluja, com el teu adéu
carregat de paraules, de fets per conquerir
refugiat en el Cafè Tournon,
Saint Germain mirant davant,
vaig recordar les paraules cisellades
que Joseph Roth va escriure en el mateix cafè :
... tot el que desapareix, necessita llarg temps per a ser oblidat...
