presoners en la bola de cristall
buscant ells mateixos aixoplugar-se del fred i pluja
vaig voltejar l’esfera
per alliberar el passat
qualsevol temps passat va ser abrupte
vaig notar fred als dits
sobre la tètrica poma de vidre.
Vestida per unes mans obertes
queien com pomes de foc
com flocs de neu
les paraules
els fets.
Aixoplugant els petons
presoners en el cel de la boca
una llengua sense terra
travessava la entollada ferida
l’oblit
s’havia instal•lat en el fons de l’esfera.
19 comentarios:
Em sembla una mica trist... però amb una tendresa que et va entrant a dins.
Oblida, tu que pots, oblida Manel, serà un bàlsam per la ferida. A mi no em deixen encara que vulgui.
Pues sí, me gusta tu blog aunque los 11 años que viví en Tarragona no fueron suficientes para enseñarme bien el catalán (más en aquellos tiempos), pero no creas, me esfuerzo en intentar comprenderos a los que escribís en vuestro idioma pero me pierdo parte del sentido, sobre todo si es un poema.
Gracias por tu visita a mi casa y ya me explicarás lo del apellido Huete o ese posible parentesco.
Besotes.
Manel, un poema preciosós, plé d'una sensibilitat especial i candent. Ha estat un gustt descubrir-te.
Una abraçada.
me ha llegado a pasar ver cosas diferentes al intentar girar sobre la bola de cristal
quizás fueran las caras de la misma moneda
Preciós poema un dia més.... melanconia a les teves paraules, però, com m'agrada un poema així.... Un gust sempre llegir-te :) petons i una abraçada!
Un beso, sin olvido.
:) Reina
me encanta :)
un beso.
M'agrada, m'agrada molt...
Petons
Muchas felicidades y ¡que cumplas muchos mas!
El amor que te sobra
se lo reparten seres
y cosas que tú miras,
que tú tocas, que nunca
tuvieron amor antes.
Pedro Salinas.
Nuevamente Felicidades y que tengas un Feliz Año Nuevo.
Felicidades. Hermoso poema, aunque me pierdo algunas cosas, la música que transmite es perfecta.
Gracias por tu comentario en mi blog. Por tu poema.
Eso también cura.
"Cualquier tiempo pasado fue abrupto". ¡Qué verso, Manel! Se las trae e incita a la reflexión pausada.
Pero se trata de tiempos pasados. Deseo de corazón que el presente no te sea así, sino más amable.
Gracias por estos poemas que nos regalas, que, como dice M ª Jesús, curan el alma.
Aquí me quedo, contigo.
Tornaràs?
Chico, ya ves que te estamos esperando, ojalá no te hagas de rogar y decidas darnos una sorpresa,
¡¡queremos que vuelvas!! además Maria Jesus, isabel y yo apenas acabamos de llegar, así que no nos hagas el desplante.
Manel!!! ven
Hoy me he comprado el libro que recomiendas, el primero de tu lista.
Ya dejaré mi opinión cuando lo lea.
Un beso Manel
Quin poema tan extraordinari! Vull seguir-te, ara que t'he descobert gràcies a Paradela i la setmana de... Vull seguir-te, llegir-te més. Tinc el consol d'entrades antigues (he vist alguna cosa d'un tren?). Però alhora rebo la sorpresa de què aquesta entrada que estic comentant és de l'any passat. Ara just que t'havia conegut... T'espero aviat.
Manel, te das cuenta qué debes volver?.
Que te esperamos.
No tot el temps passat va ser abrupte, sempre queden moments dolços al fons de la memòria... i poden tornar quan menys t'ho esperas.
Publicar un comentario