en les meves nits
en la meva solitud
escollida en les hores trenqui-les
vaig envoltar la teva efígie
la teva estampa.
Després
a l’unir la meva má
amb la teva má amiga
vaig estranyar la teva absència
la que va deixar la teva petjada
en la meva ombra.
Ara
en la llum, el teu petó
el que tant estrany
el que dorm en els nostres llavis
Quan
la teva llum s’acosti a les tenebres
cremarà la meva ombra
apagada en la nit.
8 comentarios:
L'enyor.........
También te extraño...
Hermoso!!!!!
Besos borrascosos
Extranyar ho viscut.....
o extranyar ho somiat.....?
mil petons
ABOLIR LA NOSTALGIA
Es la hermana tullida del deseo.
De nada verdadero se predica.
Le place avasallar: busca vasallos.
No le miréis las manos,
perder es imposible.
Abolir la nostalgia, esa tenia violenta,
esa impotencia desovillada en máscara,
mi desdentada enemiga más voraz.
Untarle el cuerpo de brea y de vergüenza.Sea
la desolada quimera del presente
nuestro empeño imborrable.
Jorge Riechmann
Ojala fuera posible, nos hunde en la melancolia.
Ah, me alegro que te haya gustado el librito. Este autor me lo descubriste tu a mi.
Un petó entre tenebres.
El que dorm a la nit
als nostres llavis
i desperta al dematí,
quan el dia s’aixeca
ple de tu, ple de mi...
es quan envaeixes els meus pensaments
i m’omplo de la teva essència.
Es un poema preciós, dels que deixen una petjada d’amor al cor.
Jo també t’estranyava.
Mil petons eterns,
com aquet sentiment.
Manel, un beso. Bellísimo poema; ya te lo dije una vez, me encanta cuando escribes en catalán, aunque tenga que leerlo dos o tres veces. ¡Mejor!
Un beso
Añoro no añorarte, añoro no encontrarte y añoro...
...añoro dejar de desearte.
Publicar un comentario